EL CANVI CLIMÀTIC I LES PLATGES DE MENORCA

Esfereïdora notícia publicada ara fa uns mesos al menorca.info . Vos la detallem íntegrament.  El mar podría invadir hasta 700 metros hacia el interior del litoral español en 2100 por efecto del cambio climático y el deshielo del Ártico, según el informe «España: hacia un clima extremo. Riesgos de no frenar el cambio climático y la destrucción del Ártico», presentado hoy por Greenpeace. Esta pérdida de litoral afectaría a localidades como Marbella o San Sebastián, aunque sería más acusada en las zonas de costa expuesta del Atlántico y en los archipiélagos, «si los gobernantes no se movilizan con rapidez para frenarlo», ha explicado el director de Greenpeace España, Mario Rodríguez. Para evidenciar los efectos de la subida del nivel del mar, la organización ha elaborado una galería de montajes fotográficos de cuatro «puntos icónicos": Benidorm, Marbella y San Sebastián, inundados y arrasados por las olas, y un viñedo del noreste peninsular en proceso de desertización. Estas fotografías ficticias visualizan las peores prospecciones de futuro de la comunidad científica para España para «incitar la movilización de gobernantes y empresas contra el cambio climático», ha subrayado Rodríguez, porque «hay una realidad tozuda que no se puede sortear con silencio: España camina hacia un clima extremo». La responsable de costas de Greenpeace, Pilar Marcos, ha explicado que cada aumento de un centímetro del nivel del mar equivale a perder un metro de playa, por lo que si se cumplen los peores escenarios del Panel Intergubernamental para Cambio Climático (IPCC), el completo deshielo del Ártico provocaría un aumento de 7 metros del nivel del mar y la consecuente regresión de 700 metros de playas. La responsable de cambio climático de la ONG, Tatiana Nuño, ha añadido que la subida del nivel del mar tendrá unos costes directos de 17.000 millones de euros anuales en 2100 para los países de la UE. Para evitarlo, Greenpeace pide la implicación del presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, y el ministro de Exteriores, José Manuel García-Margallo, para crear un santuario en el Alto Ártico: un espacio protegido donde se prohíba la extracción de petróleo y el acceso de la pesca industrial. «Exteriores tiene mucho que decir sobre el Ártico y el cambio climático. España tiene estatus de observador en el Consejo Ártico, foro político donde se reparte el pastel. Es el momento de pedirle a España que tome postura sobre esta región», ha afirmado Rodríguez. Según Greenpeace, el Ártico se calienta dos veces más rápido que cualquier otro lugar del planeta y entre 2004 y 2008 perdió una superficie de hielo polar equivalente a tres veces la superficie de España. «Queremos evidenciar que el deshielo, aunque esté muy lejos, podría tener efectos drásticos en España», añade Rodríguez. Los últimos informes del IPCC confirman que los pronósticos climáticos para España en los próximos decenios prevén un aumento generalizado de temperaturas, entre 5 y 8 grados este siglo, además de una reducción de las precipitaciones y un incremento de la intensidad y frecuencia de olas de calor. En el informe, Greenpeace advierte de la aparición de escenarios de riesgo que afectarían a España si no se frena este cambio climático: supertemporales de mayor frecuencia y duración, incremento del riesgo de incendios y aumento del nivel del mar con pérdida de buen número de playas. La ONG apunta que el cambio climático también tendrá repercusiones sobre la energía y recuerda que, según el IPCC, con un aumento de temperatura de 3,7 grados para 2100 los cambios estacionales afectarían a la demanda de electricidad, con mayores picos en verano y más necesidad de refrigeración en gran parte del Mediterráneo. El mayor riesgo de inundaciones, la menor disponibilidad de agua dulce y el aumento de la frecuencia de las olas de calor extremo podrían además tener repercusiones negativas en sectores como el turismo o la industria del vino. La protección del Ártico, concluye Rodríguez, es una necesidad y supone mucho más, porque significa también «salvar el clima de España».

REUNIÓ AMB EL CLUB NÀUTIC CIUTADELLA

Bon dia! El capvespre de dimarts 08/08/017 a les 18.45h membres de la unitat de RiG de l' agrupament Escolta Sant Antoni Maria Claret i de Federico Pareja varen presentar el projecte de l' Àrea Marina Educativa a la junta directiva actual del Club Nàutic Ciutadella. Els problemes de la zona marítima de sa platja gran i sa Farola, la figura jurídica escollida per a la protecció, les dimensions d'una possible reserva, el grau de protecció de la mateixa, la contaminació del medi natural, els fondejos ecològics i tota una sèrie de idees, preguntes i fets, varen omplir un debat molt interessant ple de qüestions i feines i sobretot necessari i esperat des de fa 5 anys.  Sense arribar a cap acord concret cal recordar que la junta directiva del CNC es renovarà dins el setembre de 2017 i serà amb aquesta nova direcció amb la qual es seguirà el treball de protecció i educació mediambiental.  Salutacions i alegria per a tothom!

REUNIÓ AMB EL CLUB NÀUTIC CIUTADELLA

Feia anys que teníem pensat reunir-mos amb la junta i sobretot president del C.N.C. per exposar el tema de la protecció de la platja Gran i Sa Farola. Doncs sembla que aquestes setmanes d' agost de 2017 veurem el nostre somni complert! Vos fem a mans el correu electrònic que els hi vàrem adreçar fa uns dies. L' agrupament Escolta Sant Antoni Maria Claret, el qual treballa  des de el voluntariat amb fillets/es  d' ençà el 1993. Vàrem estar parlant ahir mateix amb vostè i remetem aquest correu amb una mica d' informació sobre el projecte de protecció marina amb el qual treballem juntament amb els nostres joves i adolescents.  Des de fa una anys juntament amb altres entitats el·laborem una proposta de protecció integral d'una  petita zona marítim - terrestre que compren des de la Cala de la Farola fins aproximadament la punta del clot de sa Cera (Santadria).  Les 9 entitats que estalonen el projecte, Amics de la Mar de Menorca, Gob Menorca, ADE Escoltes de Menorca,  CCO Ciutadella Antiga, la  SHA Martí i Bella, la Confraria de Pescadors de Ciutadella, A.E. Sant Antoni Maria Claret, A.E. Federico Pareja, i la Protectora d’ Animals de Ciutadella creiem que aquesta protecció aportarà beneficis  econòmics i turístics  i alhora socials i humans a bona part de la zona de Ponent de la nostra illa.  En aquesta proposta però hi manca el suport i vist i plau final  d' una de les entitats amb més pes específic i renom de tota Menorca (i podem dir de Balears també) el Club Nàutic Ciutadella. El seu  suport s' entén  per a tots  nosaltres com a imprescindible.  Nosaltres som defensem la pesca com a  professió, esbarjo i pràctica esportiva que fomenta la relació harmònica i natural  amb el medi marí, però també entenem que la zona que volem protegir està molt castigada i al final esdevé protegida i gràcies a les seves mínimes dimensions permetrà el normal ús de la badia pels  socis de la seva entitat i sobretot esdevindrà una recurs molt apreciat que repoblarà la badia  en un termini mig de temps i suposarà un augment en número, espècies i dimensions en les captures per a tots els pescadors (tal com passa en la reserva Marina del Nord de Menorca).   Després d' anys de feina, moltes reunions i treballs el CIMe ens argumentà el passat Juny de 2016  que  per mor del colossal  volum de feina que presenten els tècnics de la CAIB autoritzats per  a treballar en l' àmbit de les reserves Marines,  l' única manera (més ràpida i efectiva) de protegir la zona abans descrita és  la figura de Reserva Marina i que cal  que nosaltres mateixos (les entitats) redactem el projecte per a la nova creació d' una Reserva marina al Ponent de Menorca.  Havent parlat amb  els tècnics i regidora de l' Ajuntament de Ciutadella per una banda, amb el director Insular de Medi -ambient (Sr. Miquel Truyol) i amb un dels tècnics de Recursos Pesquers de la Direcció General de Pesca del Govern el senyor Antoni Grau (adjuntem els documents que ho avalen) hem pre-acordat amb l' Universitat de les Illes Balears  la redacció del projecte  mitjançant el treball final de curs d' un alumne del Màster d' Ecologia Marina d' aquesta prestigiosa universitat, projecte que donaria figura jurídica i suport a la protecció d' aquest emblemàtic espai marí.   Esperem que vostès ens ajudin a deixar una mica millor l' espai de terra i mar que ens ha tocat habitar.  En nom dels joves i les entitats a qui representem, gràcies per la feina que vostès fan envers el mar i les persones. 

AVUI PARLEM DEL VELL MARÍ!

La foca monjo del Mediterrani o vell marí (Monachus monachus) és una espècie de foca caputxina (gènere Monachus). Es tracta d'una espècie amenaçada en perill d'extinció, que habitava les costes de Menorca fins el 1950 aproximadament, quan se'n caçaren els darrers exemplars. Del Vell Marí es suposa que queden menys de 500 individus. L'àrea de difusió comprenia antigament tot el Mediterrani, el Mar Negre i les costes atlàntiques d' Espanya, Portugal, el Marroc, Mauritània, Madeira i les Canàries. Durant el segle XX el seu hàbitat s'ha reduït considerablement i actualment només sobreviuen algunes colònies a Grècia, a les illes de la costa de Croàcia, a Turquia, a les illes Chafarinas, a Madeira, al Marroc i a Mauritània. L'any 1992 fou abatuda una femella a les illes "Chafarines" i durant uns anys es va creure que d'aquesta espècie en tot l'estat espanyol només en quedava un exemplar, un mascle anomenat Peluso, a qui posteriorment també es va perdre la pista. El vell marí és una espècie costanera que pot allunyar-se bastants quilòmetres a la recerca d'aliment. Actualment ocupen costes rocalloses poc alterades i amb nombroses coves que utilitzen per descansar i donar a llum les seves cries. Antigament les colònies també se situaven en platges sorrenques. D'adults assoleixen des de 80 cm a uns 2,4 m de longitud i arriben als 320 kg de pes, amb les femelles lleugerament més petites que els mascles. El seu pelatge és marró o gris fosc, amb el ventre una mica més pàl·lid. Les cries acostumen a néixer cap a la tardor i entren a l'aigua unes dues setmanes després. La Direcció General de Conservació de la Natura del Ministeri de Medi Ambient té varis projectes de recuperació d' aquest preciós animal en les aigües de les Canàries i existeixen també altres iniciatives privades per la re-introducció en aigües del Mediterrani. Vos podeu imaginar poder veure en directe un animal tant guapo com aquest amollat pel Nord de Menorca?

AVUI PARLEM DE LA I.G.F.A.

La International Game Fish Association (IGFA) o l'Associació Internacional de Pesca Esportiva és l'autoritat mundial que regula la pesca amb canya i l'encarregat de la pesca d'Rècord a nivell mundial més important i que regula les categories dels peixos.  Va ser fundada el 1939 i actualment té la seva seu a la ciutat de Dania Beach a Florida (Estats Units).  Aquesta associació és la responsable d'haver estandarditzat mundialment les tècniques, nomeclaturas i codis referents a la pesca esportiva. La IGFA promou enèrgicament "la captura i el deixar anar" (Catch and Release, C & R) per la conservació de les espècies, particularment aquelles considerades més esportives.  Els participants que són professionals i es regeixen sota aquesta institució procuren seguir les seves regles rigoroses per al joc net i exigències de línia per rebre l'honor de llistat en el seu informe "Pesca esportiva de Rècord mundial", la principal publicació d'aquesta índole. La publicació també dóna consells de pesca, i té una guia d'identificació de peixos molt extensa. El IGFA és també un defensor ardent de conservació d'hàbitat aquàtica, i coopera amb biòlegs i científics a tot el món.

LLICÈNCIES DE PESCA A MENORCA!

Quasi increïble la notícia que fa uns mesos treia el menorca.info la qual vos reproduïm de manera parcial. Los datos oficiales de la Conselleria de Medio Ambiente, Agricultura y Pesca indican que en estos momentos hay 6.519 licencias de pesca recreativa en vigor en Menorca.  La cifra se mantiene estable en los últimos años. Un estudio del Obsam, que cita la misma fuente, establecía la existencia de 6.530 licencias en 2014. Entonces sí se había detectado un descenso significativo en un par de años. Coincidió con un cambio normativo, ya que en 2013 se aprobó una nueva ley del sector y en 2014 el decreto que regula la pesca recreativa. Las licencias tienen una vigencia de tres años las individuales y de embarcaciones, y un año los permisos de pesca submarina y de deportiva, modalidad esta última de la cual no hay una sola licencia en vigor, según el Govern. Hace dos años eran veinte. Al respecto, fuentes conocedoras del sector comentan que la organización de campeonatos oficiales de pesca deportiva ha sufrido importantes restricciones en los últimos años. En cuanto a las individuales, desde 2014 se ha producido un leve descenso, puesto que se ha pasado de 4.419 a 4.358. En total contem amb quasi 11.000 llicències de pesca  solament a Menorca. Fent un petit càlcul que aproxima a les 400 captures (per llicència i per any) dada quasi insignificant si contem amb pesca de oblades o roquers... estem parlant que cada any s' eliminen més de 4.000.000 de peixos de les aigües de Menorca. Els comentaris els podeu fer vosaltres mateixos!

CAP PEIX PER LA BORDA!!


Avui parlem dels problemes de la sobrepesca i de l'extinció dels recursos que ens ofereix l'oceà. Actualment, la situació és desesperada. En els últims 60 anys han desaparegut el 90% dels grans peixos i, si seguim amb aquest ritme, al 2050 s'hauran esgotat totes les pesqueries del planeta. Es calcula que un 75% dels estocs pesquers mundials estan sobre-explotats. Al Mediterrani, un mar petit i amb molta població, el percentatge puja fins al 87%. Pel que fa al consum, Espanya és un dels països on es menja més peix. I no és precisament peix de les nostres costes: ens arriba peix de tots els racons del món. Si durant el 2012 només mengéssim el peix que es pot trobar a les nostres costes, el mes de maig ja ens l'hauríem menjat tot.  Així doncs, el nostre consum de peix és superior al que poden produir els mars. Però és que, a sobre, bona part del que pesquem ni tan sols no ho consumim. Hi ha peixos que, un cop pescats, no tenen la mida òptima, o pertanyen a espècies no comercials, o superen la quota de tones que cada vaixell pot pescar d'una mateixa espècie. Tots aquests peixos acaben llençats per la borda, sense vida, al mar.  No estem parlant d'uns quants peixets: es calcula que el 42% del que pesquen els grans vaixells d'arrossegament acaba llançat per la borda un cop mort. Cada any, a Europa es llencen un milió de tones de peix. Es diu aviat! Per evitar-ho fa uns mesos que s'ha engegat la campanya internacional Ni un peix per la borda, que recull signatures per pressionar la Comissària Europea de Pesca. Aquests dies s'està reformant la política pesquera de la Unió Europea i és important fer pressió per aconseguir regular aquesta barbaritat.  Una dada: mentre que els grans vaixells d'arrossegament desestimen un 42% del que pesquen, les petites embarcacions tradicionals només es desfan d'un 3%. I, a més, donen feina a més gent, preserven tradicions mil·lenàries i practiquen una pesca de proximitat.