AVUI PARLEM DE LA I.G.F.A.

La International Game Fish Association (IGFA) o l'Associació Internacional de Pesca Esportiva és l'autoritat mundial que regula la pesca amb canya i l'encarregat de la pesca d'Rècord a nivell mundial més important i que regula les categories dels peixos.  Va ser fundada el 1939 i actualment té la seva seu a la ciutat de Dania Beach a Florida (Estats Units).  Aquesta associació és la responsable d'haver estandarditzat mundialment les tècniques, nomeclaturas i codis referents a la pesca esportiva. La IGFA promou enèrgicament "la captura i el deixar anar" (Catch and Release, C & R) per la conservació de les espècies, particularment aquelles considerades més esportives.  Els participants que són professionals i es regeixen sota aquesta institució procuren seguir les seves regles rigoroses per al joc net i exigències de línia per rebre l'honor de llistat en el seu informe "Pesca esportiva de Rècord mundial", la principal publicació d'aquesta índole. La publicació també dóna consells de pesca, i té una guia d'identificació de peixos molt extensa. El IGFA és també un defensor ardent de conservació d'hàbitat aquàtica, i coopera amb biòlegs i científics a tot el món.

LLICÈNCIES DE PESCA A MENORCA!

Quasi increïble la notícia que fa uns mesos treia el menorca.info la qual vos reproduïm de manera parcial. Los datos oficiales de la Conselleria de Medio Ambiente, Agricultura y Pesca indican que en estos momentos hay 6.519 licencias de pesca recreativa en vigor en Menorca.  La cifra se mantiene estable en los últimos años. Un estudio del Obsam, que cita la misma fuente, establecía la existencia de 6.530 licencias en 2014. Entonces sí se había detectado un descenso significativo en un par de años. Coincidió con un cambio normativo, ya que en 2013 se aprobó una nueva ley del sector y en 2014 el decreto que regula la pesca recreativa. Las licencias tienen una vigencia de tres años las individuales y de embarcaciones, y un año los permisos de pesca submarina y de deportiva, modalidad esta última de la cual no hay una sola licencia en vigor, según el Govern. Hace dos años eran veinte. Al respecto, fuentes conocedoras del sector comentan que la organización de campeonatos oficiales de pesca deportiva ha sufrido importantes restricciones en los últimos años. En cuanto a las individuales, desde 2014 se ha producido un leve descenso, puesto que se ha pasado de 4.419 a 4.358. En total contem amb quasi 11.000 llicències de pesca  solament a Menorca. Fent un petit càlcul que aproxima a les 400 captures (per llicència i per any) dada quasi insignificant si contem amb pesca de oblades o roquers... estem parlant que cada any s' eliminen més de 4.000.000 de peixos de les aigües de Menorca. Els comentaris els podeu fer vosaltres mateixos!

CAP PEIX PER LA BORDA!!


Avui parlem dels problemes de la sobrepesca i de l'extinció dels recursos que ens ofereix l'oceà. Actualment, la situació és desesperada. En els últims 60 anys han desaparegut el 90% dels grans peixos i, si seguim amb aquest ritme, al 2050 s'hauran esgotat totes les pesqueries del planeta. Es calcula que un 75% dels estocs pesquers mundials estan sobre-explotats. Al Mediterrani, un mar petit i amb molta població, el percentatge puja fins al 87%. Pel que fa al consum, Espanya és un dels països on es menja més peix. I no és precisament peix de les nostres costes: ens arriba peix de tots els racons del món. Si durant el 2012 només mengéssim el peix que es pot trobar a les nostres costes, el mes de maig ja ens l'hauríem menjat tot.  Així doncs, el nostre consum de peix és superior al que poden produir els mars. Però és que, a sobre, bona part del que pesquem ni tan sols no ho consumim. Hi ha peixos que, un cop pescats, no tenen la mida òptima, o pertanyen a espècies no comercials, o superen la quota de tones que cada vaixell pot pescar d'una mateixa espècie. Tots aquests peixos acaben llençats per la borda, sense vida, al mar.  No estem parlant d'uns quants peixets: es calcula que el 42% del que pesquen els grans vaixells d'arrossegament acaba llançat per la borda un cop mort. Cada any, a Europa es llencen un milió de tones de peix. Es diu aviat! Per evitar-ho fa uns mesos que s'ha engegat la campanya internacional Ni un peix per la borda, que recull signatures per pressionar la Comissària Europea de Pesca. Aquests dies s'està reformant la política pesquera de la Unió Europea i és important fer pressió per aconseguir regular aquesta barbaritat.  Una dada: mentre que els grans vaixells d'arrossegament desestimen un 42% del que pesquen, les petites embarcacions tradicionals només es desfan d'un 3%. I, a més, donen feina a més gent, preserven tradicions mil·lenàries i practiquen una pesca de proximitat. 

EL FAR DEL PORT DE CIUTADELLA


El Far del Port de Ciutadella, compta ja amb més de  150 anys (quasi res!). El Sr. Emili Pou comptava amb un pressupost de 242.193,73 reals de billó l'any 1860 per donar forma al far que havia il·luminar la bocana del port de Ciutadella. El projecte finalment va veure la llum el dia 30 d'abril de 1863, és a dir, 154 anys enrere. Des de llavors, la instal·lació ha vist passar el temps i ha patit els canvis tecnològics que l'han portat fins al dia d' avui. Així, al principi el far funcionava amb combustibles inflamables, com el petroli o la parafina. Van haver de passar 55 anys fins que va arribar l'electricitat en 1918 i l'enllumenat va canviar per complet. Va ser el quart far de Balears a entrar en l'era elèctrica. Posteriorment, han hagut nous canvis. El més destacable, potser, el de 2007, quan la modificació de l'enllumenat augmentar tant la potència que veïns i Policia Local es van personar a l'edifici per queixar-se de l'excés de llum. Segons la CAIB aquest far està situat a una latitud N: 39º 59,772′; Longitud E: 003º 49,365. Té un Abast nominal de 14 mn. Una altura sobre nivell del mar de 21 m. Mostra  una aparença lluminosa amb  llampades aïllades cada 6 segons i té una torre blanca franges negres i casa blanca de 13 metres.

AVUI PARLEM DE LA SOBREPESCA

La sobrepesca és la pesca excessiva, realitzada per l'home, ja sigui sobre peixos o mariscs. La sobrepesca té a més efectes devastadores sobre els ecosistemes, que van més enllà de l'impacte directe que s'exerceix en les espècies capturades, doncs una variació notable i sobtada del nombre d'exemplars d'una espècie pot exercir una pressió intolerable en el seu mitjà ecològic. Per exemple, si s'eliminen la majoria de les truites d'un riu, les carpes es col·locaran en una situació predominant que impedirà indefinidamente el reestablecimiento de la població de truites.  La sobrepesca no és un fenomen nou, però va anar en el segle XX quan va començar a amenaçar al planeta en el seu conjunt. Afecta tant als recursos pesquers com a l'entorn (esculls, qualitat de les aigües, eliminació del plàncton). L'increment de la pressió pesquera per part dels països rics va desplaçant als pescadors locals de les seves fonts tradicionals de captura, el que redunda tant en l'empobrecimiento de les zones on els pescadors locals ja no pesquen, com al fet que la població autòctona perdi una font d'aliment moltes vegades fonamental per a la seva subsistencia. La creació d'esculls artificials i la gestió racional de les captures pot permetre la conservació de les espècies actuals, i fins i tot la recuperació d'aquelles esgotades per a l'explotació comercial. En canvi l'acuicultura ha de sotmetre's a profunda revisió, doncs en moltes ocasions resulta contraproduent. L'actitud responsable dels consumidors al triar els aliments que compren pot ser també fonamental, doncs és en definitiva la pressió dels compradors la causa que peixos i mariscs siguin posats a la seva disposició en els mercats, i per tant seleccionar espècies adients i exemplars no inmaduros pot ser la clau perquè no es produeixi sobrepesca.



VERTITS EN EL CANAL SALAT

Els mitjans de comunicació a cops solen tractar aquest tema tant "curiós" i que afecta a la salut dels veïns de la zona dels cavallitos i el canal salat i conseqüentment a la Platja Gran i sa Farola i als usuaris de la mateixa.  Reproduïm parcialment una noticia del diari Menorca, de fa uns mesos. Existe una zona de vertidos en el Canal Salat, en el tramo que discurre paralelo a la calle Alfons V, cerca de la rotonda que conduce a Sant Joan de Missa. Los vecinos critican que, desde que se reformó el espacio, se produce un vertido de agua con restos fecales en esta zona. La situación es menos grave en invierno, aseguran, ya que la propia dinámica del canal evita que el agua se estanque. En cambio, en épocasmás secas el agua produce molestias a los vecinos debido a los olores que desprende. Además, los vecinos denuncian que este charco,muchas veces de color marrón por la suciedad del agua, atrae amosquitos e incluso ratones. La entidad vecinal advierte que «se trata de un problema de salud pública», y lamenta que hasta ahora «las administraciones se están pasando la pelota entre ellas sin que nadie actúe para solucionar un problema que lleva ya años produciéndose»  

UNA NOVA RESERVA MARINA A MENORCA?

Excel·lent notícia la que adelantava fa uns mesos el menorca.info que vos copiem aquí integrament. Salut i alegria! Implementar el actual área marina protegida con una segunda reserva en la zona de la Illa de l’Aire como prueba piloto o desarrollar planes de gestión en las distintas áreas de la costa que cuentan con una figura de protección del medio marino. Son dos de las conclusiones a las que llega el consultor pesquero Javier Marco y autor del informe «Estudio de las nuevas áreas marinas protegidas en las aguas interiores de la Isla: gestión y recuperación». Tal como señala, la Isla está plagada de figuras de protección sin que ello vaya de la mano de unos planes de gestión, a excepción de la zona norte que según Marco «está muy bien diseñada». Esta situación debe cambiar.  La actividad pesquera profesional en Menorca viene sufriendo en las últimas décadas una evolución negativa preocupante. Es por ello que el Consell encargó dos informes para evaluar y estudiar la situación de la pesca desde una perspectiva integral con el fin de frenar esta tendencia e impulsar una actividad sostenible que garantice su viabilidad. Los dos estudios se presentaron ayer en una jornada con todos los sectores implicados. Son el paso previo para elaborar un plan de desarrollo, un hecho sin precedentes en la Isla.