LLICÈNCIES DE PESCA A MENORCA!

Quasi increïble la notícia que fa uns mesos treia el menorca.info la qual vos reproduïm de manera parcial. Los datos oficiales de la Conselleria de Medio Ambiente, Agricultura y Pesca indican que en estos momentos hay 6.519 licencias de pesca recreativa en vigor en Menorca.  La cifra se mantiene estable en los últimos años. Un estudio del Obsam, que cita la misma fuente, establecía la existencia de 6.530 licencias en 2014. Entonces sí se había detectado un descenso significativo en un par de años. Coincidió con un cambio normativo, ya que en 2013 se aprobó una nueva ley del sector y en 2014 el decreto que regula la pesca recreativa. Las licencias tienen una vigencia de tres años las individuales y de embarcaciones, y un año los permisos de pesca submarina y de deportiva, modalidad esta última de la cual no hay una sola licencia en vigor, según el Govern. Hace dos años eran veinte. Al respecto, fuentes conocedoras del sector comentan que la organización de campeonatos oficiales de pesca deportiva ha sufrido importantes restricciones en los últimos años. En cuanto a las individuales, desde 2014 se ha producido un leve descenso, puesto que se ha pasado de 4.419 a 4.358. En total contem amb quasi 11.000 llicències de pesca  solament a Menorca. Fent un petit càlcul que aproxima a les 400 captures (per llicència i per any) dada quasi insignificant si contem amb pesca de oblades o roquers... estem parlant que cada any s' eliminen més de 4.000.000 de peixos de les aigües de Menorca. Els comentaris els podeu fer vosaltres mateixos!

CAP PEIX PER LA BORDA!!


Avui parlem dels problemes de la sobrepesca i de l'extinció dels recursos que ens ofereix l'oceà. Actualment, la situació és desesperada. En els últims 60 anys han desaparegut el 90% dels grans peixos i, si seguim amb aquest ritme, al 2050 s'hauran esgotat totes les pesqueries del planeta. Es calcula que un 75% dels estocs pesquers mundials estan sobre-explotats. Al Mediterrani, un mar petit i amb molta població, el percentatge puja fins al 87%. Pel que fa al consum, Espanya és un dels països on es menja més peix. I no és precisament peix de les nostres costes: ens arriba peix de tots els racons del món. Si durant el 2012 només mengéssim el peix que es pot trobar a les nostres costes, el mes de maig ja ens l'hauríem menjat tot.  Així doncs, el nostre consum de peix és superior al que poden produir els mars. Però és que, a sobre, bona part del que pesquem ni tan sols no ho consumim. Hi ha peixos que, un cop pescats, no tenen la mida òptima, o pertanyen a espècies no comercials, o superen la quota de tones que cada vaixell pot pescar d'una mateixa espècie. Tots aquests peixos acaben llençats per la borda, sense vida, al mar.  No estem parlant d'uns quants peixets: es calcula que el 42% del que pesquen els grans vaixells d'arrossegament acaba llançat per la borda un cop mort. Cada any, a Europa es llencen un milió de tones de peix. Es diu aviat! Per evitar-ho fa uns mesos que s'ha engegat la campanya internacional Ni un peix per la borda, que recull signatures per pressionar la Comissària Europea de Pesca. Aquests dies s'està reformant la política pesquera de la Unió Europea i és important fer pressió per aconseguir regular aquesta barbaritat.  Una dada: mentre que els grans vaixells d'arrossegament desestimen un 42% del que pesquen, les petites embarcacions tradicionals només es desfan d'un 3%. I, a més, donen feina a més gent, preserven tradicions mil·lenàries i practiquen una pesca de proximitat. 

EL FAR DEL PORT DE CIUTADELLA


El Far del Port de Ciutadella, compta ja amb més de  150 anys (quasi res!). El Sr. Emili Pou comptava amb un pressupost de 242.193,73 reals de billó l'any 1860 per donar forma al far que havia il·luminar la bocana del port de Ciutadella. El projecte finalment va veure la llum el dia 30 d'abril de 1863, és a dir, 154 anys enrere. Des de llavors, la instal·lació ha vist passar el temps i ha patit els canvis tecnològics que l'han portat fins al dia d' avui. Així, al principi el far funcionava amb combustibles inflamables, com el petroli o la parafina. Van haver de passar 55 anys fins que va arribar l'electricitat en 1918 i l'enllumenat va canviar per complet. Va ser el quart far de Balears a entrar en l'era elèctrica. Posteriorment, han hagut nous canvis. El més destacable, potser, el de 2007, quan la modificació de l'enllumenat augmentar tant la potència que veïns i Policia Local es van personar a l'edifici per queixar-se de l'excés de llum. Segons la CAIB aquest far està situat a una latitud N: 39º 59,772′; Longitud E: 003º 49,365. Té un Abast nominal de 14 mn. Una altura sobre nivell del mar de 21 m. Mostra  una aparença lluminosa amb  llampades aïllades cada 6 segons i té una torre blanca franges negres i casa blanca de 13 metres.

AVUI PARLEM DE LA SOBREPESCA

La sobrepesca és la pesca excessiva, realitzada per l'home, ja sigui sobre peixos o mariscs. La sobrepesca té a més efectes devastadores sobre els ecosistemes, que van més enllà de l'impacte directe que s'exerceix en les espècies capturades, doncs una variació notable i sobtada del nombre d'exemplars d'una espècie pot exercir una pressió intolerable en el seu mitjà ecològic. Per exemple, si s'eliminen la majoria de les truites d'un riu, les carpes es col·locaran en una situació predominant que impedirà indefinidamente el reestablecimiento de la població de truites.  La sobrepesca no és un fenomen nou, però va anar en el segle XX quan va començar a amenaçar al planeta en el seu conjunt. Afecta tant als recursos pesquers com a l'entorn (esculls, qualitat de les aigües, eliminació del plàncton). L'increment de la pressió pesquera per part dels països rics va desplaçant als pescadors locals de les seves fonts tradicionals de captura, el que redunda tant en l'empobrecimiento de les zones on els pescadors locals ja no pesquen, com al fet que la població autòctona perdi una font d'aliment moltes vegades fonamental per a la seva subsistencia. La creació d'esculls artificials i la gestió racional de les captures pot permetre la conservació de les espècies actuals, i fins i tot la recuperació d'aquelles esgotades per a l'explotació comercial. En canvi l'acuicultura ha de sotmetre's a profunda revisió, doncs en moltes ocasions resulta contraproduent. L'actitud responsable dels consumidors al triar els aliments que compren pot ser també fonamental, doncs és en definitiva la pressió dels compradors la causa que peixos i mariscs siguin posats a la seva disposició en els mercats, i per tant seleccionar espècies adients i exemplars no inmaduros pot ser la clau perquè no es produeixi sobrepesca.



VERTITS EN EL CANAL SALAT

Els mitjans de comunicació a cops solen tractar aquest tema tant "curiós" i que afecta a la salut dels veïns de la zona dels cavallitos i el canal salat i conseqüentment a la Platja Gran i sa Farola i als usuaris de la mateixa.  Reproduïm parcialment una noticia del diari Menorca, de fa uns mesos. Existe una zona de vertidos en el Canal Salat, en el tramo que discurre paralelo a la calle Alfons V, cerca de la rotonda que conduce a Sant Joan de Missa. Los vecinos critican que, desde que se reformó el espacio, se produce un vertido de agua con restos fecales en esta zona. La situación es menos grave en invierno, aseguran, ya que la propia dinámica del canal evita que el agua se estanque. En cambio, en épocasmás secas el agua produce molestias a los vecinos debido a los olores que desprende. Además, los vecinos denuncian que este charco,muchas veces de color marrón por la suciedad del agua, atrae amosquitos e incluso ratones. La entidad vecinal advierte que «se trata de un problema de salud pública», y lamenta que hasta ahora «las administraciones se están pasando la pelota entre ellas sin que nadie actúe para solucionar un problema que lleva ya años produciéndose»  

EL CANVI CLIMÀTIC I LES PLATGES DE MENORCA

Esfereïdora notícia publicada ara fa uns mesos al menorca.info . Vos la detallem íntegrament.  El mar podría invadir hasta 700 metros hacia el interior del litoral español en 2100 por efecto del cambio climático y el deshielo del Ártico, según el informe «España: hacia un clima extremo. Riesgos de no frenar el cambio climático y la destrucción del Ártico», presentado hoy por Greenpeace. Esta pérdida de litoral afectaría a localidades como Marbella o San Sebastián, aunque sería más acusada en las zonas de costa expuesta del Atlántico y en los archipiélagos, «si los gobernantes no se movilizan con rapidez para frenarlo», ha explicado el director de Greenpeace España, Mario Rodríguez. Para evidenciar los efectos de la subida del nivel del mar, la organización ha elaborado una galería de montajes fotográficos de cuatro «puntos icónicos": Benidorm, Marbella y San Sebastián, inundados y arrasados por las olas, y un viñedo del noreste peninsular en proceso de desertización. Estas fotografías ficticias visualizan las peores prospecciones de futuro de la comunidad científica para España para «incitar la movilización de gobernantes y empresas contra el cambio climático», ha subrayado Rodríguez, porque «hay una realidad tozuda que no se puede sortear con silencio: España camina hacia un clima extremo». La responsable de costas de Greenpeace, Pilar Marcos, ha explicado que cada aumento de un centímetro del nivel del mar equivale a perder un metro de playa, por lo que si se cumplen los peores escenarios del Panel Intergubernamental para Cambio Climático (IPCC), el completo deshielo del Ártico provocaría un aumento de 7 metros del nivel del mar y la consecuente regresión de 700 metros de playas. La responsable de cambio climático de la ONG, Tatiana Nuño, ha añadido que la subida del nivel del mar tendrá unos costes directos de 17.000 millones de euros anuales en 2100 para los países de la UE. Para evitarlo, Greenpeace pide la implicación del presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, y el ministro de Exteriores, José Manuel García-Margallo, para crear un santuario en el Alto Ártico: un espacio protegido donde se prohíba la extracción de petróleo y el acceso de la pesca industrial. «Exteriores tiene mucho que decir sobre el Ártico y el cambio climático. España tiene estatus de observador en el Consejo Ártico, foro político donde se reparte el pastel. Es el momento de pedirle a España que tome postura sobre esta región», ha afirmado Rodríguez. Según Greenpeace, el Ártico se calienta dos veces más rápido que cualquier otro lugar del planeta y entre 2004 y 2008 perdió una superficie de hielo polar equivalente a tres veces la superficie de España. «Queremos evidenciar que el deshielo, aunque esté muy lejos, podría tener efectos drásticos en España», añade Rodríguez. Los últimos informes del IPCC confirman que los pronósticos climáticos para España en los próximos decenios prevén un aumento generalizado de temperaturas, entre 5 y 8 grados este siglo, además de una reducción de las precipitaciones y un incremento de la intensidad y frecuencia de olas de calor. En el informe, Greenpeace advierte de la aparición de escenarios de riesgo que afectarían a España si no se frena este cambio climático: supertemporales de mayor frecuencia y duración, incremento del riesgo de incendios y aumento del nivel del mar con pérdida de buen número de playas. La ONG apunta que el cambio climático también tendrá repercusiones sobre la energía y recuerda que, según el IPCC, con un aumento de temperatura de 3,7 grados para 2100 los cambios estacionales afectarían a la demanda de electricidad, con mayores picos en verano y más necesidad de refrigeración en gran parte del Mediterráneo. El mayor riesgo de inundaciones, la menor disponibilidad de agua dulce y el aumento de la frecuencia de las olas de calor extremo podrían además tener repercusiones negativas en sectores como el turismo o la industria del vino. La protección del Ártico, concluye Rodríguez, es una necesidad y supone mucho más, porque significa también «salvar el clima de España».

PESCA RESPONSABLE!

Més que una interessant notícia i afició és la que tenen alguns joves de Menorca, que rompen amb el tòpic de que els joves estan perduts..i sino ho creis podeu llegir l' article que fa uns mesos sortia publicat al menorca.info aquí el teniu íntegrament. Nando Navarro Sintes empezó a pescar con caña como cualquier chaval menorquín. Poco a poco su afición fue a más, aunque a medida que crecía se daba cuenta de que pescaba más de lo que necesitaba o podía repartir entre la familia y los amigos y el pescado terminaba en el congelador. Esto le hizo abrir los ojos y encaminar su afición hacia una pesca responsable. Ahora practica el spinning, una modalidad de pesca que consiste en utilizar señuelos artificales, lo que obliga a lanzar la caña constantemente hasta que el pescado pica el anzuelo, y tras cansarlo, se saca a la superficie. Se trata de un tipo de pesca especialmente para capturar peces grandes. Pero Nando Navarro y sus compañeros lo que hacen tras realizar las capturas es devolver los ejemplares vivos al mar. «Utilizamos una técnica de pesca respetuosa, se llama captura y suelta», recalca. Lo más gratificante para ellos es poderse hacer fotos con las espectaculares capturas antes de devolverlas al mar. Avam quans d' aquestos majors que diuen el de que la joventut està acabada...són capaços de seguir s' exemple aquest!. Alegria i sempre a punt!