AVUI PARLEM DE LA ROJA O CAP ROIG

L'escórpora, cap-roig, escórpora de cap roig, escórpora dels bruts, escórpora groga, gallineta, polla d'alguer, rascassa, rascla, rasclot, polla de mar  o escórpora barbuda (Scorpaena scrofa) és un peix de la família dels escorpènids present a la Mediterrània. En cas de picada, la seva punxada és veritablement dolorosa. Els exemplars més vells poden arribar als 50 cm de llargada (encara que la mida més freqüent és de 30) i 2.900 g de pes. Presenta un cos globós i voluminós. La coloració vermellosa o taronja tacada de marró i negre més o menys intensament. La regió cefàlica és mig cuirassada i plena d'espines. Làmines cutànies repartides per tot el cos, incloent-hi la part inferior de la mandíbula. Té 12 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal, i 3 espines i 5 radis tou a l'aleta anal. Les espines de l'aleta dorsal, així com les de les ganyes, són molt fortes, esmolades i disponen de glàndules verinoses en la base.  És una espècie d'aigua marina i salabrosa, demersal, no migratori i de clima subtropical, el qual viu sobre fons de sorra, fang o roques entre els 20 i els 500 m de fondària (normalment, fins als 150),[46] on passa força desapercebuda, tot esperant a l'aguait les seues preses. És un peix sedentari, el qual no fa gaires desplaçaments. En sentir-se en perill, aixeca lentament les espines dorsals en senyal d'avís, i poc després, emprèn la fugida amb un cop de cua. Es nodreix de peixos, crustacis i mol·luscs.  L'aparellament ocorre entre els mesos de maig i agost.

AVUI PARLEM DE L' ALATXA

L’alatxa (Sardinella aurita) és un peix teleosti de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes semblant a la sardina. La talla màxima en els mascles és de 31 cm i pot arribar als 230 g de pes. Presenta un cos fusiforme, allargat i aplanat als costats. No té línia lateral. Posseeix dues escates grosses i transparents a cada costat de la base de l'aleta caudal. La mandíbula inferior és més grossa que la superior. El ventre està clarament asserrat. L'aleta dorsal està dirigida cap endavant i és única. L'inici de les pèlviques se situa per darrere del centre d'inserció de la dorsal. El dors és de color blau i el ventre pren una coloració platejada. Els costats estan travessats per una banda daurada que desapareix ràpidament després de morir. Les aletes són groguenques, vorejades de fosc i presenten una franja daurada longitudinal. A sobre de l'opercle hi sol haver una taca fosca característica. Es diferencia de la sardina per tenir l'opercle llis amb una sola estria i la vora de l'obertura branquial amb dos bonys. La reproducció Té lloc a l'estiu, quan la temperatura superficial és màxima. Els ous són pelàgics. Els adults mengen zooplàncton (sobretot de crustacis i larves), mentre que els exemplars immadurs prefereixen el fitoplàncton. És un peix pelàgic costaner que forma bancs molt nombrosos. La seua distribució batimètrica va des de la superfície fins als 350 m. Durant l'estiu és quan es troba més a prop del litoral. Pot formar bancs amb altres petits pelàgics com la sardina.

AVUI PARLEM DE L' ALADROC

L'aladroc o seitó (Engraulis encrasicolus) és un peix de la família dels clupeids, que es consumeix sovint en conserva d'aigua i sal, prenent el nom d'anxova. Per extensió, l'aladroc és el nom corrent que reben les anxoves a moltes parts del País Valencià i sud de Catalunya. Els peixos de la família Engraulidae són petits, generalment al voltant dels 15 centímetres de llarg; el color varia des del blau fosc fins al gris clar, però presenten generalment una banda platejada als costats. Tenen aspecte fusiforme, cobert de grans escates cicloides que es desprenen amb facilitat. El cap és gran, els ulls estan coberts per una fina pel·lícula, el morro és punxegut i la boca és molt ampla. És una espècie marina que viu a les zones prop de la costa en grans bancs. Tolera salinitats de 5 a 41 ppt i en algunes àrees entra en albuferes, estuaris i llacunes, especialment per fresar. En estiu té la tendència a pujar cap al nord i anar per aigües someres mentre en hivern tendeix a baixar en aigües profundes. S'alimenta d'organismes del plàncton. La fresa es produeix d'abril a novembre amb preferència als mesos més calorosos. Els ous són des de el·lipsoidals fins a ovals i van flotant en els primers 50 metres de profunditat fins que es trenquen en 24 o 65 hores.

HI HA FEMS PER TOT!!

Avui repetim un post prou trist el qual ens afecta seriosament. Aquesta notícia fou   present  als informatius televisius de tot l' estat, el mar està cada vegada està més i més brut gràcies a l' acció humana. Aquí teniu, en la seva totalitat el resum de la notícia que va aparèixer el passat Maig de 2014 arreu de tot l' estat.  La basura generada por el hombre ha llegado ya a los rincones más remotos de la Tierra. Incluso en el fondo del océano, a profundidades de hasta 4.500 metros, y en zonas muy alejadas de la costa (a 3.000 kilómetros de distancia), un equipo europeo de científicos ha encontrado todo tipo de residuos. Desde plásticos a redes de pescar pasando por botellas, latas de conserva, prendas de vestir, cartones y todo tipo de objetos, como un vater de cerámica. El impacto ambiental provocado por las grandes cantidades de basura generadas por el hombre es de sobra conocido, pues hay zonas tanto en la superficie terrestre como en el océano que se han convertido en auténticos vertederos. Sin embargo, esta investigación demuestra, por un lado, que los residuos han alcanzado zonas muy remotas que apenas han sido exploradas, y por otra, que este problema es generalizado, pues los científicos han tomado muestras en numerosos puntos del Mediterráneo, el Atlántico y el Ártico. Se encontraron abundantes plásticos, botellas de vidrio, latas de...Se encontraron abundantes plásticos, botellas de vidrio, latas de bebidas y conservas. Para realizar este estudio, en el que participa el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a través del Instituto de Ciencias del Mar, se recogieron un total de 600 muestras en 32 lugares a lo largo de diez años. Las profundidades a las que se recogieron las muestras oscilaron entre los 35 metros del Golfo de León (en Francia) y los 4.500 metros en el cañón de Cascais, en Portugal. Según advierten los científicos en su trabajo publicado en la revista PLOS ONE, la acumulación de basura en el mar supone una amenaza para numerosas especies animales. Desde hace años se ha documentado cómo aves y tortugas mueren atragantadas o intoxicadas al confundir estos residuos que flotan en la superficie del mar con comida. Algunas mueren por malnutrición, pues sus estómagos quedan obstruidos al ingerir plásticos. Este nuevo trabajo demuestra que son muchas más las especies afectadas por la basura: "Los restos de plásticos llegan también al fondo del océano. Se van rompiendo y degradando de modo que a grandes profundidades hay trozos pequeños de plástico que son consumidos por pequeños crustáceos o peces", explica por teléfono desde Barcelona Joan B. Company, investigador del Instituto de Ciencias de Mar (CSIC) y coautor de este estudio, en el que también ha participado su colega Eva Ramírez-Llodra. De toda la basura recogida en los 600 muestreos realizados por las 15 instituciones europeas que participan en este trabajo, el 40% era plástico y el 34% lo conformaban redes y utensilios de pesca. El resto era vidrio, metal, madera, papel, ropa, vasijas o materiales diversos. "Estamos en la era del plástico, que está presente en todos los sedimentos del planeta", señala Company. Para comprobar si había basura en las aguas estudiadas, los investigadores utilizaban redes de arrastre o vehículos robóticos submarinos (no tripulados) ROV. En España se tomaron muestras en la costa de Cataluña, la Comunidad Valenciana y Baleares. En el cañón submarino de Blanes (Barcelona), con una profundidad de unos 2.200 metros, encontraron una gran acumulación de residuos. A bordo del buque oceanográfico Sarmiento de Gamboa, del CSIC, recorrieron la ruta entre Barcelona y Creta, pasando y pescando por Baleares y el sur de Italia: "En todas partes encontrábamos basura", recuerda. Hallaron mucho plástico y también multitud de objetos, algunos curiosos como un váter de cerámica o un bote salvavidas de un avión militar estadounidense guardado en una gran caja metálica. En aguas griegas encontraron también ánforas de cerámica antiguas, que fueron entregadas a las autoridades. También rescataron gran cantidad de residuos del carbón quemado (en inglés, clinker) generados por los barcos de vapor desde el inicio de la era industrial hasta hace un siglo aproximadamente: "La ruta entre Barcelona y Marsella, por ejemplo, era muy transitada. Cuando se quemaba el carbón se convertía en una especie de piedras, que eran lanzadas por la borda", explica. Según detallan los científicos, buena parte de la basura llega al mar a través de los ríos. Tras pasar por la plataforma continental, va descendiendo por el talud continental y se acumula en las zonas de menor pendiente. Los cañones submarinos, con profundidades de hasta 4.500 metros, son la principal conexión entre las aguas costeras y el mar profundo. "Este estudio demuestra que la basura humana está presente en todos los hábitats marinos, desde las playas a los lugares más remotos y a las zonas más profundas. La mayor parte de las áreas profundas del mar siguen sin ser exploradas por los humanos. Las nuestras fueron las primeras visitas que se hicieron a muchos de estos lugares, y nos quedamos conmocionados al descubrir que nuestra basura había llegado antes que nosotros", ha declarado Kerry Howell, coautor del artículo, en una nota de prensa de la Universidad Plymouth, en Reino Unido. Los investigadores esperan que su trabajo sirva para concienciar a la población sobre la necesidad de emprender acciones para evitar la acumulación de basura en los entornos marinos. "Si tenemos un bosque, una playa o una plaza llena de basura, puedes ir a limpiarlas. Pero cuando llega al mar, a profundidades de más de 1.000 metros, nadie va a ir a hacerlo. Ahí se queda y sigue acumulándose. La única solución que hay es evitar que llegue al mar. No podemos permitirnos seguir acumulando basura allí", advierte Company.

EN TARIK I LES OBLADES

Al més pur estil de Thalassa de TV3, repetim avui un més que interessant post del passat 2014, sobre un jove amic nostre prou intel·ligent.  En Tarik, és un home normal i corrent. Nascut al Marroc, llicenciat  en Filologia Anglesa fa més de 20 anys que viu entre nosaltres.  Té la nacionalitat espanyola i treballa a la recepció d' un conegut Hotel de Calan Bosch i Son Xoriguer.  El que el fa potser una mica diferent de la resta és la seva curiosa afició. Des de fa uns mesos quasi a diari, cuida una mola d' oblades que viu i l' espera puntualment tots els matins als replans de sa Farola. Allà els hi dona una bossa de pa, que ha sobrat el dia anterior  dels  restaurants  i bars de l' hotel on treballa.  A la mola d' oblades s'hi han afegit algunes salpes i sargs i els sempre oportuns morets, i fan les delícies de petits (en la foto podeu veure en Tarik i a la seva esquerra el petit Magí Bonet de 6 anys,  nebot d' un cap escolta de l' A.E. Sant Antoni Maria Claret que va passar una estona molt agradable donant de menjar als peixos), grans i molts de turistes de totes les nacionalitats, que solen gaudir de l' espectacle de veure els brolls de les oblades i el seu elevat  nombre o banyar-se fins i tot entre els peixos, mentre aquestes els rodegen pacíficament. Doncs esperem que en un futur proper la zona sigui protegida i que es puguin veure aquestes espècies i moltes d' altres . Que passeu unes bones Festes de Sant Joan! Seny i salut per a tothom!

UN MAR AMB PEIXOS DE PLÀSTIC

Bon dia. Aquí teniu un interessant post de dia 19/07/016 al menorca.info . El 46% dels residus que es recullen en les aigües de Balears són plàstics. Si es segueix amb les tendències de contaminació i sobrepesca el número de peces de plàstic al mar superarà al de peixos segons un estudi del World Economic Forum. Aquestes xifres i el fort lligam amb el mar han portat a l’animador gràfic Enric Gener a pensar «Mar de plàstic», un projecte de conscienciació, acció i educació amb el qual vol sensibilitzar a la societat de l’estat del fons marí, «molts cops invisible» afirma Gener, per qui no hi està familiaritzat. Fotografia l’ésser humà envoltat en un plàstic de 24 metres per a denunciar que «Menorca no és tan polida com ens la volen vendre» des de les oficines de turisme que, considera, «posen el focus en les platges cristal·lines» sense adonar-se que s’acabaran «si no cuidem el fons marí». Critica la poca implicació de les administracions en la neteja del mar que es limiten a la superfície amb l’ús de pelícans, unes barques preparades amb pales que recullen els residus que suren. Lamenta que se n’acabin fent càrrec voluntaris i entitats com el Club Nàutic de Ciutadella, amb el qual col·labora en la jornada anual d’extracció de residus. A l’aigua troben «des de bateries de cotxe fins a motos, hamaques o carros de supermercat». En l’última intervenció, destaca, van extreure un plàstic de grans dimensions i quan van atracar Ports no se’n volia responsabilitzar, al·legant que no era competència seva. Això fa que n’Enric Gener es pregunti «per què no existeix un servei organtizat que reculli els residus del fons marí de la mateixa manera que et vénen a cercar els fems a casa».  El futur. Com que «els adults tenen poca educació medioambiental» té l’esperança de fer-la aflorir en la ciutadania del futur. Per a sensibilitzar als infants de la importància de cuidar la mar va enviar una carta a dues escoles de primària, la d’Es Mercadal i la de Margarita Florit de Ciutadella des de Belice, al Carib.  «Els explicava que nedava entre tortugues» i «els deia que abans això era possible a Menorca».  El text els va impactar i, amb l’ajuda de les mestres, van implicar-se en l’estudi de la desaparició d’espècies marines a la classe de medi ambient. Així, de forma improvitzada, va néixer la part educativa de «Mar de Plàstic». Els fillets, de 7 i 10 anys, van calcular els nivells de contaminació a matemàtiques, van elaborar gràfics amb dades sobre la sobrepesca, i van  crear peixos de plàstic a partir del que trobaven a la platja. Aquestes escultures formaran part de les properes composicions de n’Enric, que les comença a fotografiar sota l’aigua, com els peixos que ens esperen en un futur «mar sense vida». Per ara porta sis fotos que vol fer públiques en l’últim treball amb els fillets, una exposició de la  recerca  realitzada a classe. El seu objectiu, que entenguin el valor de la seva feina  i enseyin als més grans  les conseqüències  negatius que pot tenir la sobreexplotació de la mar i la natura en la vida dels seus fills.

QUE I ON PUC PESCAR A MENORCA I LES BALEARS!

Benvolguts amics i amigues, avu parlarem sobre les espècies que es poden pescar i les que s' han de deixar estar allà on es troben, sino ens pot caure una bona sanció econòmica a sobre. Podem pescar peixos, cefalòpodes (pops, sípies i calamars) i puu. • Com a regla general, podem pescar fins a 5 kg més una peça per llicència i dia. • Si som 5 o més persones dins una embarcació amb llicència d’embarcació, no podem superar mai els 25 kg en total i 1 peça. • Hi ha algunes espècies que tenen una talla mínima de captura. • Si pescam algun exemplar de captura prohibida o que no compleix la talla mínima establerta, l’hem de retornar a la mar, viu o mort • No podem pescar coralls i similars, cucs, tites, caragols marins, pegellides, copinyes ni crustacis com les llagostes, crancs, cranques, cigales, gambes d’esca, gambes, etc. ON ES POT  PESCAR? A tot el litoral i aigües obertes, EXCEPTE: • A l’interior d’instal·lacions portuàries. • A menys de 100 m de llocs freqüentats per banyistes. • A la platja entre les 7 i les 22 hores, entre l’1 de maig i el 30 de setembre. • A menys de 250 m de qualsevol ormeig de pesca professional, incloent-hi els capcers per a la llampuga. • A les zones de protecció especial (reserves integrals) i zones de veda de les reserves marines. • Al parc nacional marítimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. • Al litoral des de terra del parc natural de Sa Dragonera. • Al litoral des de terra a les reserves naturals dels illots des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa). • Al litoral des de terra a certes zones del paratge natural de la serra de Tramuntana (zones d’exclusió) . • A certes zones del litoral de Formentera (Pesca submarina). Doncs ja ho sabeu!.